Nouvinguts

La cançó que ara escoltes se’n va de mi
I es desfà a dins de l’aire que ara ha entrat dins teu

De fet no escolteu res, encara. El que us proposem és una lectura. Una lectura que vol transformar-se.

I dins teu ell es transforma en el que sents
I el que sents se’n va dins un altre quan li fas petons.

Petons a una vocació, a un futur que és present: una vida de mestres. Aquest projecte de vida és un arbre que va brotar fa ja tres cursos a Blanquerna. Les arrels, però, són molt més profundes. Una vocació com la nostra no es planta d’un dia per l’altre.

I els petons faran que creixi un nen.
I el nen es farà home. L’home es farà vell.
I es desfarà a dins la terra on serà arbre de nou.

I què florirà en aquest arbre? La resposta no la tenim encara -ja ho té la nostra professió, mai tens la certesa de veure els fruits d’allò que sembres- però el que sí que sabem és que des d’avui volem deixar llavors de tot el que ens passa pel cap, per les mans i pels ulls.

Arbres que després fan tot l’aire que ara entra dins meu.
Aire que surt de mi transformat en aquesta cançó.

(La iaia. El cicle. On és la màgia? Música global, 2014)

Benvinguts al nostre blog!

Josep Duran i Eulàlia Triadú