Monthly Archives: Novembre 2014

Seminaris de la Societat Catalana de Pedagogia. Primera jornada

SCP: trenta anys d’història, tres dies de diàleg per a encarar el futur. Els espais de la pedagogia d’avui

Assistents a l'acte (Imatge cortesia de la SCP)

Assistents a l’acte.
(Imatge cortesia de la SCP)

El passat dimecres 26 de novembre vam tenir l’oportunitat d’assistir a la jornada inaugural del Seminari de la Societat Catalana de Pedagogia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Aprofitem l’avinentesa per agrair la invitació del nostre bon amic, professor del CIC i membre de la SCP, Josep Palau i Orta.

Aquesta primera jornada va començar amb la presentació d’un audiovisual on antics i actuals membres de la Junta que van participar en la fundació de la Societat i d’altres que hi han tingut una relació directe, parlen sobre el recorregut històric de la institució al llarg d’aquests 30 anys (1984-2014), destacant també els reptes i els principals objectius que s’han marcat pel dia de demà. L’audiovisual fou coordinat per Maria Dolors Maura i Carme Amorós, membres de l’actual Junta i presentat pel seu president, Martí Teixidó.

Taula rodona dels directors dels quatre centres

1r bloc: La institució escolar

El primer bloc que obre aquests seminaris ha estat destinat a un tema que, com a estudiants de magisteri, ens toca i ens afecta de ple: la institució escolar.

Pere Marquès, actual vicepresident de la SCP, fou qui presentà la taula rodona formada pels directors de quatre centres educatius de referència a Catalunya:

Coral Regí, directora de l’Escola Virolai (Barcelona); Joan Puig, director de Súnion (Barcelona); Josep M. Esteve, director de l’Institut Escola Jacint Verdaguer (Sant Sadurní) i Agustí Martí, director de l’Escola Doctor Trueta (Viladecans).

Amb poc més d’una hora, el ponents van fer una presentació sobre els principals trets identitaris de les seves escoles. Una síntesi fugaç que ens va deixar amb la mel als llavis per la falta d’aprofundiment entorn d’alguns temes molt interessants que van puntualitzar.

Sense voluntat de resumir tot el que es va dir a la taula rodona, voldríem destacar aquells aspectes més significatius i que més ens cridaren l’atenció de cada centre, a través de les pròpies paraules dels seus directors:

Coral Regí (Escola Virolai):

“L’escola és per a que els nens aprenguin, no per a que els professors ensenyin”

“Creativitat implica saber donar respostes diferents a situacions i entorns diferents”

“Cap esforç sense èxit, cap èxit sense esforç”

Joan Puig (Súnion)

“Els adolescents descobreixen el món des del seu grup d’amics. El grup natural els dóna sentit de pertinença i seguretat”

“(A l’escola) Els alumnes participen més enllà de les seva “funció” com a alumnes: adopten tasques i col·laboren en el funcionament del dia a dia de l’escola”.

Josep M. Esteve (Institut Escola Jacint Verdaguer)

“L’escola suposa l’accés al coneixement i la informació per a tots els alumnes”

“L’esforç és bàsic, però s’ha de provocar”

“Cal treballar les competències de SABER, saber SER, saber FER i saber ESTAR”

Agustí Martí (Escola Doctor Trueta)

“Estem molt orgullosos i contents de tenir una bona escola, unes bones famílies i uns bons alumnes que treballen conjuntament els uns amb els altres”

“A la nostra escola el director entra molt sovint a l’aula. Observa els mestres i les seves classes constantment”

“Abans de començar un nou curs i en el moment d’organitzar el claustre, es busca el professor de cada aula en funció de les necessitats dels alumnes, i no a partir de les preferències o aspiracions professionals dels mestres”

La jornada va acabar amb el seminari sobre Els espais del joc de l’oralitat. Cultura i etnotext. Altres mostres del patrimoni cultural, a càrrec de Ramon Bassa i Núria Rajadell. Malauradament no hi vam poder assistir.

Els propers seminaris que es realitzaran seran durant la tarda de dimecres 28 de gener i 18 de març. Aquí podreu consultar-ne els detalls i la possibilitat d’assistir-hi.

J i E

Deixa un comentari

Filed under Sense categoria

“Problemes i catàstrofes”

Quan t’envoltes de nens i nenes, de nois i noies, molt sovint et pots trobar amb punts de vista, raonaments i reflexions que a tu, que ja et mous amb la creença de tenir-ho tot molt clar, no se t’acudirien mai. Aquesta capacitat i naturalitat que tenen a l’hora de relacionar i simplificar conceptes que et deixa descol·locat, també la va descriure Eulàlia Bosch:

Feia dies que les matemàtiques els resultaven especialment difícils. La mestra va decidir que convenia trencar una mica el ritme i tot d’una els va fer notar que feia unes quantes classes que estaven encallats en la mateixa lliçó. “Són aquests problemes!”, va respondre-li un dels estudiants. “Aquests o d’altres, els problemes sempre són difícils”, va dir la nena que seia al seu costat. La mestra, per afrontar directament l’atmosfera de desànim que s’havia instal·lat a l’aula, els va preguntar: “Què és en realitat un problema?”. Després de pensar-ho un moment, un noi de l’última fila va dir: “Un problema és allò que té una solució.” “No, no és veritat”,va respondre-li una companya seva. “La meva mare moltes vegades diu: “Aquest problema és molt difícil de resoldre, em penso que no té solució.” Com un llamp, el noi de l’última fila, que havia quedat visiblement satisfet de la seva primera intervenció, va prendre la paraula altra vegada per dir taxativament: “Si un problema no té solució, no és un problema. És una catàstrofe”.

 

Bosch,E. (2003). Educació i vida quotidiana. Històries breus de llarga durada. Vic: Eumo editorial

La veritat és que en un moment com aquest hauria estat interessant poder veure la reacció de la mestra. En va poder treure profit del comentari? Va quedar en un fet anecdòtic?
No ho sabem, però sovint és d’aprofitar instants com aquests del que en pot sortir més fruit en una aula.

Grans oportunitats nascudes de petits detalls que, si no ets capaç d’apreciar, se t’escapen de les mans.

E

Deixa un comentari

Filed under Sense categoria