Monthly Archives: Mai 2015

XX Jornades d’Escola Rural en la formació inicial dels mestres de Catalunya (II). La nostra visió

Els dies 20 i 21 d’abril, estudiants d’Educació Infantil i Primària de diferents facultats de Catalunya, es van trobar a les Jornades d’Escola Rural moguts per intencions i interessos diversos: alguns volien compartir l’experiència de la seva estada de pràctiques en aquestes escoles, d’altres venien per conèixer altres futurs mestres i altres maneres de formar-se, o per un interès en aquest tipus d’escoles de cara a unes futures pràctiques o al Treball Final de Grau. Els motius pels quals nosaltres ens vam animar a assistir a les Jornades, doncs, no són altres que aquests. Cal dir que els nostres coneixements previs en relació a l’Escola Rural eren ben pocs i, la majoria, fruit de la intuició. És per això que tot el que aquestes Jornades ens han donat l’oportunitat de veure i conèixer, ha estat tant nou com sorprenent en molts sentits.

Què en sabíem? Érem conscients que les escoles rurals són més petites que les ordinàries, precisament perquè un dels aspectes que les distingeixen són les ràtios baixes de l’aula i que, per aquest motiu, acostumen a agrupar els alumnes per cicles o, si més no, barrejats per edats. Probablement, a causa dels prejudicis i d’estar-ne mal informats, ens imaginàvem trobar escoles antigues i poc al dia en relació als recursos, equipaments i tecnologia. En canvi, però, estàvem segurs de trobar escoles totalment innovadores i actives, amb projectes i metodologies que ens deixarien bocabadats. Sobretot, escoles que es nodreixen de les possibilitats de l’entorn i de la implicació del poble i de les famílies.

La conferència d’en Raül Manzano com a obertura de les Jornades el primer dia, ens va ajudar molt a situar-nos i a començar a verificar o desmentir les nostres idees sobre l’Escola Rural, “l’escola de les 3 ‘pes’: petita, pública i de poble”. Respecte les característiques de fons que defineixen l’ER d’avui, no anàvem gaire mal encaminats: una escola que fa permeables les seves parets a la comunitat, que és innovadora i compromesa amb la millora de la qualitat educativa”.

Un aspecte que no havíem contemplat, per exemple, és l’orientació científica que pot tenir l’Escola Rural, és a dir, “la possibilitat de comprovar científicament tot allò que són rumors”, utilitzant fonts d’informació primàries, reals, i recursos de primera mà, molt diversos.

Alumnes del ZER sembrant cereals

Un exemple molt clar d’aquest fet és el que vam veure amb el taller que mestres del ZER Guicivervi (Guimerà, Ciutadilla, Vilagrassa i Verdú) ens van presentar dilluns 20 a la tarda. Durant el curs 2012-2013 els 169 alumnes que conformen el ZER van estar totalment immersos en el projecte didàctic CepZER (coordinat per la UdL), l’objectiu del qual era acostar i donar a conèixer la importància de la recerca arqueològica a l’escola. Com que l’entorn del ZER és ple de jaciments ibers van decidir aprofitar l’ocasió per saber-ne més sobre aquest antic poblat.

I tant que en van saber més! Amb la col·laboració d’arqueòlegs professionals, els alumnes van estar tot l’any reproduint les tècniques pròpies de l’època ibèrica en agricultura, construcció i ceràmica i realitzant la mateixa recerca que duen a terme els investigadors/es d’aquest camp. Les fonts, recursos i el treball de camp va ser reals fins al punt que cada alumne va poder sembrar i segar la seva pròpia parcel·la de cereals històrics, conreant llavors antigues que ells mateixos havien trobat analitzant i processant la terra. I aquest, només és un petit exemple dels projectes fascinants que s’han fet, es fan i es faran a les escoles rurals.

L’Escola Rural té el benefici que pot ser fàcilment pionera, innovadora i exemple de pensament, acció i pràctica per a la resta d’escoles. Creiem, per això, que Escola Rural i Escola Ordinària haurien d’estar permanentment en contacte, nodrint-se l’una de l’altra per al benefici de la qualitat educativa global.

Però ens preguntem: “És només l’ER la que fa possible aquestes pràctiques?” També n’hem pogut veure, d’escoles rurals que, tot i disposar d’innumerables recursos tecnològics i suports, a més dels avantatges que ja porta l’ER en si, no en treien cap profit a nivell d’innovació ni de proposta didàctica. Amb això volem dir que aquestes jornades ens han servit per seguir reafirmant quelcom molt clar i evident en el món de l’educació, i és que l’escola, sigui rural o sigui ordinària, sigui pública o privada, vingui d’on vingui i tingui el que tingui, la fan els mestres. 

Es parla que les escoles rurals tenen un avantatge que és que es troben prop de la natura i que l’entorn els ofereix moltes possibilitats. Però, no és cert que totes les escoles tenen un entorn? Totes les escoles tenen un context i els nens que hi van provenen d’aquest context. Per què estudiar l’ós panda si els alumnes no coneixen els ocells que visiten cada dia el pati de l’escola? Per què parlar del paisatge desèrtic del Sàhara si els alumnes encara no s’han fixat mai en el barri on viuen, no saben el per què dels canvis que s’hi produeixen ni les millores que ells poden aconseguir-hi? Les escoles ordinàries de ciutat tenen l’avantatge de trobar-se en un paisatge urbà i poder-lo estudiar i conèixer de prop, de la mateixa manera que les escoles rurals es beneficien del seu entorn i la naturalesa que els envolta. Totes les escoles poden treure molt profit dels recursos, l’espai i la comunitat que els envolten. Les escoles rurals s’enorgulleixen dels seus pobles educadors. Podem tenir també ciutats educadores amb grans possibilitats.

Potser a vegades ens distraiem en reclamar més recursos, més suport i més temps i oblidem que el més gran poder de canvi rau en nosaltres: voluntat i creure en el mèrit de cada passa que fem per avançar. 

”Molta gent petita, en un lloc petit, fent coses petites poden canviar el món”

Eduardo Galeano

J i E

Anuncis

2 comentaris

Filed under Sense categoria

XX Jornades d’Escola Rural en la formació inicial dels mestres de Catalunya (I): Crònica

Primer dia

Dilluns 20 d’abril, són les 9.15h i arribem a Verdú amb temps per fer un cafè abans no comencin les XX Jornades d’Escola Rural en la Formació Inicial dels Mestres de Catalunya. En aquesta edició la Universitat de Lleida acull la trobada en aquest municipi de les terres de l’Urgell, a 5km de la capital, Tàrrega.

Verdú s’ha convertit en un punt de referència en l’àmbit rural ja que l’Ajuntament va cedir els seus espais per ubicar-hi el CEIER (Coordinació dels Estudis i la Innovació de l’Escola Rural).

Les Jornades d’Escola Rural en la Formació Inicial dels Mestres de Catalunya són trobades on estudiants de mestres de totes les universitats de Catalunya tenen l’oportunitat de compartir durant dos dies la realitat pedagògica i social de les escoles rurals. En aquestes jornades els estudiants participen conjuntament amb mestres en actiu per intercanviar experiències sobre l’àmbit rural. Enguany el tema triat per a les jornades és “L’Escola Rural avui”.

Som-hi!

Avui a Verdú s’hi respira des de primera hora un aire molt viu, un clima carregat de ganes d’aprendre coses noves, de compartir vivències, un aire fresc. I és que arribats de tot el territori els futurs mestres ens anem reunint al Castell per fer el registre i prendre posició per l’acte inaugural. L’acte va quedar marcat per les fatals notícies que arribaven des de l’Institut Joan Fuster de Barcelona, fets terribles als que vam sumar el nostre suport amb uns minuts de silenci.

Va ser a l’acabar l’entrega de premis, quan vam obrir el bloc de notes per començar a recollir i a nodrir-nos de tot allò que ens volien mostrar aquestes dues jornades a Verdú.

Les primeres experiències que vam escoltar van venir de la mà de Raül Manzano, mestre i especialista en organització i gestió de centres. La conferència que ens presentava, “Ser mestre rural avui”, era un primer apropament a la realitat d’aquests centres escolars, una realitat que aniríem ampliant al llarg d’aquests dos dies.

Un cop aterrats en el món de l’Escola Rural va arribar el moment de desplaçar-nos fins a l’antic Balneari de Rocallaura, a pocs quilòmetres de Verdú. Aquesta seria la nostra ubicació per passar la nit de dilluns a dimarts, però ara només hi anàvem per deixar-hi les coses abans de tornar a Verdú on ens esperava un bon dinar al local social del poble. Calia carregar piles, doncs a la sessió de la tarda estava atapeïda de coses per fer i veure.

A primera hora, va ser el torn dels estudiants, companys i companyes de les diferents facultats que havien preparat comunicacions on exposaven les seves experiències en escoles rurals, Treballs de Final de Grau que tractaven aquesta temàtica i, fins i tot, un breu repàs a la història i evolució d’aquest tipus de centres escolars des de la seva aparició. Els assistents a les jornades que no fèiem comunicacions vam poder escollir quines aniríem a veure, ja que es van repartir els diferents espais del Castell per fer les diferents presentacions.

Nosaltres vam assistir al taller sobre com crear una cooperativa a l'escola

Nosaltres vam assistir al taller sobre com crear una cooperativa a l’escola (Imatge cedida per FPCEE Blanquerna)

Amb el mateix format de múltiples opcions per escollir, després de les comunicacions hi havia dues franges horàries de tallers on diferents experts i representats d’escoles ens presentaven experiències concretes, que anaven des de la creació d’una cooperativa escolar fins a la creació d’un jaciment arqueològic, passant per presentacions d’escoles concretes com la de l’Escola Epiqueia de Sant Joan de Mediona.

I no podíem passar per Verdú i deixar passar l’oportunitat d’aprendre quatre coses sobre aquest  poble i el seu patrimoni. El que podria haver estat una visita cultural feixuga i avorrida, tenint en compte que portàvem força hores fent anar les neurones, va resultar ser una divertida descoberta del que és i havia estat el poble.

El també mestre Joan Lluís Tous, exdirector del CEIP Jardí de Verdú ens va acompanyar en la visita del Castell i l’esglèsia romànica de Santa Maria de Verdú, construccions que, amb la resta del poble, van ser propietat durant molts anys dels abats de Poblet.

La jornada de dilluns va concloure amb el sopar, de nou al local social, i la vetllada posterior amb l’acompanyament del grup de música tradicional Festuka, que va animar-nos a ballar danses populars en aquesta última estona del dia.

IMG_20150420_194653

Joan Lluís Tous ens parla sobre la història del Castell

El local social on vam fer els àpats, ple de gom a gom (Imatge cedida per FPCEE Blanquerna)

El local social on vam fer els àpats, ple de gom a gom (Imatge cedida per FPCEE Blanquerna)

Segon dia

El dimarts 21 va ser una dia de visites, una jornada on els estudiants ens vam repartir pel territori per veure en primera persona com treballen les escoles i les ZER de les terres lleidatanes.

11022549_941279869257875_291757550431779666_n - copia

Alumnes i professors de Blanquerna visitant una escola rural (Imatges cedides per FPCEE Blanquerna)

Amb aquestes visites ens acostàvem al final de les jornades, que van tenir el seu tancament de nou al Castell de Verdú amb la cloenda “Treball per projectes” a càrrec de la mestra Montserrat Baqueró.

11071142_941279895924539_8914946518265203016_n

Montserrat Baqueró ens parla sobre el “Treball per projectes” a l’escola (Imatge cedida per FPCEE Blanquerna)

Amb aquesta última conferència i amb el pica-pica que ens van oferir al sortir vam donar per acabada aquesta genial experiència compartida a Verdú.

Us animem, doncs, a aquells estudiants i futurs mestres que en tingueu l’oportunitat, d’assistir a les Jornades d’Escoles Rurals de l’any vinent ja que, hi hagi o no un interès particular en aquest tipus d’escoles, és una experiència de la qual se’n pot treure molt profit. I qui sap, potser un cop allà, se us desperta una inquietud que teníeu amagada…

 

I perquè us en feu una idea amb més imatges, us deixem aquesta crònica que TV Tàrrega va fer sobre les Jornades:

J i E

Deixa un comentari

Filed under Sense categoria