“Vinga, fes de mestra”

Fa poca estona, m’he topat amb una reflexió publicada  a “XarxaTic”, el bloc de Jordi Martí, professor de secundària, que m’ha portat a escriure aquesta entrada. “¿Quién prepara a los futuros maestros?” és la pregunta que es formula l’autor i la que molts estudiants de magisteri ens hem fet durant la nostra formació universitària.

Tot just iniciem el tram final de la carrera amb tantes ganes d’afrontar el nou curs com d’acabar-lo. Sí, en tenim moltes ganes, tenim unes ganes enormes de deixar les aules universitàries i començar a viure l’educació, de començar a aprendre a fer de mestre de debò. Estem a punt d’acabar quatre anys de facultat i no ens sentim prou preparats ni formats per encarar el món laboral, però tot i així, volem acabar i, tant de bo, començar aviat en una escola, amb altres mestres i amb els nostres primers alumnes. És poc coherent. Qualsevol persona amb dos dits de front pensaria que, si és cert que ens sentim poc preparats, el millor que podem fer és seguir estudiant, començar una altra carrera o potser estudiar algun màster que per casualitat s’acosti als nostres interessos. Estudiar, estudiar, estudiar. Aprendríem moltes més coses, i tant, no ho dubto ni tampoc descarto fer-ho en algun altre moment de la meva vida, però així no aprendria a fer de mestra, així no arribaria a ser la mestra que vull ser.

Passem la major part del temps de la carrera asseguts escoltant el que desenes de pedagogs, psicòlegs i educadors han escrit o dit en algun moment i, sovint, en boca de professors que no han estat mai mestres de primària, que no han tractat mai amb nens i nenes de menys de 12 anys i que ens intenten convèncer -tot mirant la diapositiva projectada a la pantalla-que els nens han de construir i prendre consciència del seu propi aprenentatge. Però, davant d’això qualsevol es pregunta: “Nens? Quins nens?”. Quan arribem a casa, seguim llegint i treballant sobre la multitud de metodologies i teories de l’educació que experts en la qüestió consideren millors per les escoles d’avui. És més, quan arriba el moment, se’ns avalua per saber si ens ha quedat prou clar quin és el paper de l’escola i del mestre ideals.

Fins que arriben aquelles setmanes, les alhora desitjades i temudes “pràctiques”, les que t’agafen de la veta del jersei, et planten davant de vint-i-cinc mirades il·luminades i, amb una petita empenteta et diuen: “Vinga, fes de mestra”. I què us penseu, que aleshores el decàleg del mestre ideal se m’apareix per art de màgia i em diu com actuar? Que em pregunto si empraré el mètode del pedagog francès o més aviat el del català de més enllà? No. El primer que penso, el primer que dic, el primer que faig, és el que aleshores sóc, el que alguna experiència anterior amb altres nens m’ha ensenyat, el que la vida m’ha ensenyat. És aquesta la persona que els nens veuen davant seu, la que és manté igual des d’abans de començar la universitat i la que, sense ni adonar-se’n, faran créixer, aprendre, viure i madurar com no ho ha fet mai abans. És inexplicable i inigualable el que et poden arribar a ensenyar un grup de nens i nenes en una sola setmana. I quan de debò comences a sentir-te una part important de la seva vida i t’adones que és allà i és amb ells quan ets feliç, t’agafen novament de la veta i t’envien a seure a classe per la mateixa porta i amb la mateixa empenta amb la que havies vingut.

Som joves, enèrgics, tenim ganes de fer les coses ben fetes, tenim il·lusió, sentim passió per allò que diem i fem, tenim idees, projectes i unes ganes infinites d’aprendre i compartir. No és això el que necessita una escola? No és de tot això del que volem impregnar les nostres aules, els nostres alumnes? No són més mans i més empenta el que demanem a crits a les aules? I doncs, què hi estem fent aquí fora parats? Entrem! Obriu-nos les portes al món al qual volem formar part, deixeu que tota aquesta energia creixi, es difongui i es multipliqui. Aprenem dels qui dia rere dia conviuen i es desviuen per oferir una educació plena als seus alumnes.

Volem donar-ho tot i no reclamem res.

E

Anuncis

4 comentaris

Filed under Sense categoria

4 responses to ““Vinga, fes de mestra”

  1. Aquesta és l’actitud!!! Endavant!!! Us rebrem amb els braços oberts a les escoles. 🙂

    Liked by 1 person

  2. Xènia

    M’ha encantat com ho has expressat, crec que no ho hauria pogut dir millor. Tota la raó!!

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s