Author Archives: josepdl

Bee-Bot a l’Escola Thau Sant Cugat

Ara feia força dies que no escrivíem al bloc, però tot té una explicació: hem estat totalment immersos i dedicats a les nostres respectives escoles de pràctiques. La part positiva és que, ara que hem acabat l’estada, tornem amb un munt d’experiències i aprenentatges a l’esquena, alguns dels quals ens plaurà molt compartir.

En entrades anteriors, hem parlat i reflexionat sobre temes d’àmbits diversos, temes que d’alguna manera o altra havien tingut, tenen o tindran algun afecte en la nostra formació i les nostres vides. Ara, però, tenim l’oportunitat de parlar sobre situacions i experiències que hem viscut de primera mà. Creiem que sempre és una bona oportunitat i una bona decisió com a mestres, la de compartir amb d’altres persones del món de l’educació allò que es realitza a l’aula.

És per això, que avui (en Josep) us presento una pràctica que he pogut presenciar en primera persona a l’aula de pràctiques de l’Escola Thau de Sant Cugat. Malgrat he fet la meva intervenció en un grup 6è de primària, durant l’última setmana de pràctiques la Pepa Jiménez, mestra i pedagoga que actualment s’encarrega de l’asssignatura TAC de l’escola, em va convidar a les seves classes perquè pogués veure una activitat que estava fent amb els grups de 2n de primària.

bee-bot1

El robot Bee-Bot a la taula plastificada

L’activitat en qüestió gira al voltant del Bee-Bot (podeu consultar la Ro-Botica Educativa & Personal on hi trobareu més informació sobre aquest producte i els preus), un robot amb forma d’abella que es pot programar perquè es mogui com nosaltres indiquem en els botons de direcció que porta incorporats. Els moviments que efectua són de 15 cms i girs de 90º.

 

El que fa especialment interessant aquesta pràctica és la manera en com, aprofitant les possibilitats del robot, es poden treballar diferents continguts. En el nostre cas es treballa sobre una taula plastificada amb quadres de 15×15 cm. Vegem-ne l’exemple que he pogut observar jo:

  • Les taules de multiplicar: Situem a la taula plastificada nombres resultants de la taula del 3 (3, 6, 9, 12, etc) i, per torns, demanem als nens que tirin un dau que hem preparat amb els nombres del 0 al 10 perquè multipliquin el 3 pel nombre que surti al dau. Quan tenen el resultat és el moment de posar les indicacions al robot perquè es desplaci fins al nombre que han obtingut.

Aquests són alguns dels exemples que podem trobar a la xarxa però les possibilitats són tantes com vulguem nosaltres, ja que no només podem modificar els continguts sinó també els destinataris d’aquesta activitat. L’aparença del robot fa pensar que està dissenyat per a  nens petits, però realment es podria fer servir amb els més grans si n’augmentem la dificultat dels recorreguts i els continguts que s’hi treballen.

J

Deixa un comentari

Filed under Sense categoria

Un lloc on ser-ho tot: l’escola

El passat mes de desembre llegíem a El diari de l’educació una entrevista a la pedagoga Pilar Benejam, tot un referent en l’àmbit educatiu del nostre país, on parla sobre el llibre que acaba de publicar Quina educació volem? (Associació de Mestres Rosa Sensat, 2014). L’entrevista obre amb una sentència molt contundent que compartim des de la nostra humil experiència  com a futurs mestres:

“El mestre més dolent ha de ser força bo” Pilar Benejam

A mesura que anem avançant en la nostre carrera anem construint una mirada que ens fa veure les coses amb ulls diferents de quan vam començar fa ja tres anys. I és que, si bé des del primer dia ja teníem aquesta sensació, cada vegada més veiem que dels molts que som a l’aula no tots tenim el mateix nivell de predisposició o interès amb el que estem fent i, sobretot, amb el que voldrem ser. No és una qüestió d’expedients i notes la que volem reflectir, sinó una sensació que respirem a l’aula i que ens fa plantejar si tots els que estem allà compartint un espai de formació, realment perseguim el mateix somni. Si volem que els mestres del futur siguin bons, com diu P.Benejam, cal primer potenciar que tots els que se’n titularan estiguin convençuts de que ho volen ser. Perquè si un no té clar el que vol ser, difícilment es formarà amb la solidesa i la motivació del qui té clara la seva vocació. I això serveix tan pels mestres com per qualsevol de les professions i responsabilitat de la vida i del món (polítics, voluntaris, pares i mares, monitors, etc).

Avui, doncs, volem trencar una llança a favor de la vocacionalitat en la professió que hem escollit pel nostre futur. Trenquem una llança pels que passaran per les nostres mans, que són la guspira que encen la flama de tot bon mestre. Trenquem una llança perquè ells són el futur de la nostra societat i perquè creiem que ells es mereixen els millors mestres. Trenquem una llança perquè tenim la primera pedra per construir una societat millor, i un bon mestre ha de sentir aquestes ganes de participar en la construcció d’una societat millor. I aquestes ganes ens demanen que sapiguem quin és el nostre lloc, un lloc on hi volem ser amb tot el nostre potencial, un lloc on ser capaç de ser-ho tot.

“Hi ha un lloc on sóc capaç de ser-ho tot” (Estúpida Erikah. Gominoles gegants i les meravelles acuàtiques. L’hivern al cos. Temps Record, 2011)

J

Deixa un comentari

Filed under Sense categoria

Finlàndia (I): un model d’educació idealitzat?

 Aquesta és la pregunta que vull respondre des de ja fa un temps: fins a quin punt és el model finès un bon exemple per emmirallar el nostre model educatiu. I és que jo sóc el primer que em vaig deixar portar per les lloances d’aquest model del que tothom parla quan vaig començar a estudiar magisteri, però ara m’he volgut parar a reflexionar.

I el primer del passos és entrar a Google i cercar Finlàndia educació i totes les variables d’idioma i forma entorn aquest concepte. El resultat és d’entrada molt consistent: una rere l’altre les entrades que t’apareixen mostren publicacions i estadístiques que eleven aquest model fins al prestigiós estadi on es troba actualment.

Em disposo, llavors, a recuperar un vídeo que ens va recomanar una mestra a primer curs,  Xavier Melgarejo: millorar l’educació per millorar la societat, una entrevista del programa Singulars  on Jaume Barberà entrevista Xavier Melgarejo, psicòleg, doctor en pedagogia i expert en el sistema educatiu finlandès. En aquesta entrevista, l’exdirector i professor de l’escola Claret de Barcelona fa un resum del context d’aquest model educatiu i el seu funcionament.

Els dubtes que em genera aquest sistema giren precisament en el context on es situa: Finlàndia, un país fred, amb poques hores de sol, relatívament nou (és reconagudament independent des de 1918), etc. Són moltes les diferències que, d’entrada, em fan posar certa distància per entrar a comparar les possibilitats del seu model en el nostre context. I quan escolto al senyor Melgarejo remarcant els valors propis de la cultura finlandesa (responsabilitat, honestedat, equitat i eficiència) les diferències encara em semblen més evidents.

Avançant en l’entrevista, però, vaig copsant que el que fa realment diferent el sistema finès no és el context geogràfic, històric o social sinó la manera d’entendre l’educació i la cultura en general. El doctor Melgarejo parla de domini de les llengües o societat del coneixement com a estratègies principals de país. Finlàndia entén el sistema educatiu com un sistema d’engranatges format per tres subsistemes:

sistema educatiu finès

  •  El subsistema familiar, on l’estat dóna moltes ajudes a les famílies, protegeix les mares, cuida els pares amb fins a 6 mesos de baixa de paternitat cobrant el seu sou íntegre, etc.
  • El subsistema sociocultural, basat en el suport estatal a la cultura i l’esport; la televisió no es dobla, amb tota la riquesa lingüística que això pot aportar; es potencia el servei de biblioteques fins a nivells inimaginables, etc.
  • I el subsistema escolar, on les escoles públiques pertanyen als ajuntaments, que són els encarregats d’ escollir els millors directors perquè aquests cerquin els millors mestres per a les seves escoles.

Finlàndia, un país descentralitzat

I totes aquestes idees s’aguanten perquè fa 40 anys que la llei educativa no ha sofert canvis, i aquesta llei té el suport del 80% del parlament, més enllà de les ideologies que hi hagi  representades. Finlàndia és el país més descentralitzat del món. I és que les decisions de pes entorn de l’educació es prenen des dels ajuntaments o des de les pròpies escoles.

D’aquesta entrevista, doncs, m’emporto una primera reformulació del sistema finès. Més enllà d’aspectes com les ratios més baixes a les aules (15 nens per mestre, amb un màxim de 10 si hi ha algun cas de necessitats educatives especials) o la formació dels mestres (a part de la nota de tall, que està per sobre del 9, el procés de selecció passa també per una avaluació d’aptituds), el que fa diferent aquest model és el valor que donen a l’educació. A Finlàndia “ser mestre és un honor”, explica Xavier Melgarejo, i això ho explica tot.

Recuperarem el tema de Finlàndia ja que he estat recollint diferent materials que em serviran per seguir construint una idea fonamentada sobre aquest model educatiu. Entre d’altres, el llibre del propi Melgarejo Gracias, Finlandia (2013), on parla sobre el model finès.

Fins aviat!

  J

Deixa un comentari

Filed under Sense categoria