Tag Archives: UdL

XX Jornades d’Escola Rural en la formació inicial dels mestres de Catalunya (II). La nostra visió

Els dies 20 i 21 d’abril, estudiants d’Educació Infantil i Primària de diferents facultats de Catalunya, es van trobar a les Jornades d’Escola Rural moguts per intencions i interessos diversos: alguns volien compartir l’experiència de la seva estada de pràctiques en aquestes escoles, d’altres venien per conèixer altres futurs mestres i altres maneres de formar-se, o per un interès en aquest tipus d’escoles de cara a unes futures pràctiques o al Treball Final de Grau. Els motius pels quals nosaltres ens vam animar a assistir a les Jornades, doncs, no són altres que aquests. Cal dir que els nostres coneixements previs en relació a l’Escola Rural eren ben pocs i, la majoria, fruit de la intuició. És per això que tot el que aquestes Jornades ens han donat l’oportunitat de veure i conèixer, ha estat tant nou com sorprenent en molts sentits.

Què en sabíem? Érem conscients que les escoles rurals són més petites que les ordinàries, precisament perquè un dels aspectes que les distingeixen són les ràtios baixes de l’aula i que, per aquest motiu, acostumen a agrupar els alumnes per cicles o, si més no, barrejats per edats. Probablement, a causa dels prejudicis i d’estar-ne mal informats, ens imaginàvem trobar escoles antigues i poc al dia en relació als recursos, equipaments i tecnologia. En canvi, però, estàvem segurs de trobar escoles totalment innovadores i actives, amb projectes i metodologies que ens deixarien bocabadats. Sobretot, escoles que es nodreixen de les possibilitats de l’entorn i de la implicació del poble i de les famílies.

La conferència d’en Raül Manzano com a obertura de les Jornades el primer dia, ens va ajudar molt a situar-nos i a començar a verificar o desmentir les nostres idees sobre l’Escola Rural, “l’escola de les 3 ‘pes’: petita, pública i de poble”. Respecte les característiques de fons que defineixen l’ER d’avui, no anàvem gaire mal encaminats: una escola que fa permeables les seves parets a la comunitat, que és innovadora i compromesa amb la millora de la qualitat educativa”.

Un aspecte que no havíem contemplat, per exemple, és l’orientació científica que pot tenir l’Escola Rural, és a dir, “la possibilitat de comprovar científicament tot allò que són rumors”, utilitzant fonts d’informació primàries, reals, i recursos de primera mà, molt diversos.

Alumnes del ZER sembrant cereals

Un exemple molt clar d’aquest fet és el que vam veure amb el taller que mestres del ZER Guicivervi (Guimerà, Ciutadilla, Vilagrassa i Verdú) ens van presentar dilluns 20 a la tarda. Durant el curs 2012-2013 els 169 alumnes que conformen el ZER van estar totalment immersos en el projecte didàctic CepZER (coordinat per la UdL), l’objectiu del qual era acostar i donar a conèixer la importància de la recerca arqueològica a l’escola. Com que l’entorn del ZER és ple de jaciments ibers van decidir aprofitar l’ocasió per saber-ne més sobre aquest antic poblat.

I tant que en van saber més! Amb la col·laboració d’arqueòlegs professionals, els alumnes van estar tot l’any reproduint les tècniques pròpies de l’època ibèrica en agricultura, construcció i ceràmica i realitzant la mateixa recerca que duen a terme els investigadors/es d’aquest camp. Les fonts, recursos i el treball de camp va ser reals fins al punt que cada alumne va poder sembrar i segar la seva pròpia parcel·la de cereals històrics, conreant llavors antigues que ells mateixos havien trobat analitzant i processant la terra. I aquest, només és un petit exemple dels projectes fascinants que s’han fet, es fan i es faran a les escoles rurals.

L’Escola Rural té el benefici que pot ser fàcilment pionera, innovadora i exemple de pensament, acció i pràctica per a la resta d’escoles. Creiem, per això, que Escola Rural i Escola Ordinària haurien d’estar permanentment en contacte, nodrint-se l’una de l’altra per al benefici de la qualitat educativa global.

Però ens preguntem: “És només l’ER la que fa possible aquestes pràctiques?” També n’hem pogut veure, d’escoles rurals que, tot i disposar d’innumerables recursos tecnològics i suports, a més dels avantatges que ja porta l’ER en si, no en treien cap profit a nivell d’innovació ni de proposta didàctica. Amb això volem dir que aquestes jornades ens han servit per seguir reafirmant quelcom molt clar i evident en el món de l’educació, i és que l’escola, sigui rural o sigui ordinària, sigui pública o privada, vingui d’on vingui i tingui el que tingui, la fan els mestres. 

Es parla que les escoles rurals tenen un avantatge que és que es troben prop de la natura i que l’entorn els ofereix moltes possibilitats. Però, no és cert que totes les escoles tenen un entorn? Totes les escoles tenen un context i els nens que hi van provenen d’aquest context. Per què estudiar l’ós panda si els alumnes no coneixen els ocells que visiten cada dia el pati de l’escola? Per què parlar del paisatge desèrtic del Sàhara si els alumnes encara no s’han fixat mai en el barri on viuen, no saben el per què dels canvis que s’hi produeixen ni les millores que ells poden aconseguir-hi? Les escoles ordinàries de ciutat tenen l’avantatge de trobar-se en un paisatge urbà i poder-lo estudiar i conèixer de prop, de la mateixa manera que les escoles rurals es beneficien del seu entorn i la naturalesa que els envolta. Totes les escoles poden treure molt profit dels recursos, l’espai i la comunitat que els envolten. Les escoles rurals s’enorgulleixen dels seus pobles educadors. Podem tenir també ciutats educadores amb grans possibilitats.

Potser a vegades ens distraiem en reclamar més recursos, més suport i més temps i oblidem que el més gran poder de canvi rau en nosaltres: voluntat i creure en el mèrit de cada passa que fem per avançar. 

”Molta gent petita, en un lloc petit, fent coses petites poden canviar el món”

Eduardo Galeano

J i E

Anuncis

2 comentaris

Filed under Sense categoria