Un lloc on ser-ho tot: l’escola

El passat mes de desembre llegíem a El diari de l’educació una entrevista a la pedagoga Pilar Benejam, tot un referent en l’àmbit educatiu del nostre país, on parla sobre el llibre que acaba de publicar Quina educació volem? (Associació de Mestres Rosa Sensat, 2014). L’entrevista obre amb una sentència molt contundent que compartim des de la nostra humil experiència  com a futurs mestres:

“El mestre més dolent ha de ser força bo” Pilar Benejam

A mesura que anem avançant en la nostre carrera anem construint una mirada que ens fa veure les coses amb ulls diferents de quan vam començar fa ja tres anys. I és que, si bé des del primer dia ja teníem aquesta sensació, cada vegada més veiem que dels molts que som a l’aula no tots tenim el mateix nivell de predisposició o interès amb el que estem fent i, sobretot, amb el que voldrem ser. No és una qüestió d’expedients i notes la que volem reflectir, sinó una sensació que respirem a l’aula i que ens fa plantejar si tots els que estem allà compartint un espai de formació, realment perseguim el mateix somni. Si volem que els mestres del futur siguin bons, com diu P.Benejam, cal primer potenciar que tots els que se’n titularan estiguin convençuts de que ho volen ser. Perquè si un no té clar el que vol ser, difícilment es formarà amb la solidesa i la motivació del qui té clara la seva vocació. I això serveix tan pels mestres com per qualsevol de les professions i responsabilitat de la vida i del món (polítics, voluntaris, pares i mares, monitors, etc).

Avui, doncs, volem trencar una llança a favor de la vocacionalitat en la professió que hem escollit pel nostre futur. Trenquem una llança pels que passaran per les nostres mans, que són la guspira que encen la flama de tot bon mestre. Trenquem una llança perquè ells són el futur de la nostra societat i perquè creiem que ells es mereixen els millors mestres. Trenquem una llança perquè tenim la primera pedra per construir una societat millor, i un bon mestre ha de sentir aquestes ganes de participar en la construcció d’una societat millor. I aquestes ganes ens demanen que sapiguem quin és el nostre lloc, un lloc on hi volem ser amb tot el nostre potencial, un lloc on ser capaç de ser-ho tot.

“Hi ha un lloc on sóc capaç de ser-ho tot” (Estúpida Erikah. Gominoles gegants i les meravelles acuàtiques. L’hivern al cos. Temps Record, 2011)

J